Presentació del llibre de Josep Maria Font, membre d’una il·lustre nissaga d’arquitectes, on s’analitza acuradament la difícil i rigorosa tasca de recuperació del claustre de la Seu Vella que va portar a terme l’arquitecte Alejandro Ferrant.

La silueta de la Seu Vella de Lleida és una icona no solament pels seus valors plàstics excepcionals, sinó per la difícil història que ha viscut. La buidor del temple, la majestuositat de l’atípic claustre i l’esveltesa delcampanar al mig d’una ciutadella són algunes de les sorpreses que ofereix als visitants. Després de ser destinada a caserna durant 241 anys, a partir de 1948 se n’inicià la recuperació. S’ha fet molt per millorar-ne la imatge i l’estat general, però encara queda camí fins arribar a referla del tot. Pel que fa al claustre, és una de les joies de la catedral medieval. Josep Maria Font, membre d’una il·lustre nissaga d’arquitectes, analitza acuradament la difícil i rigorosa tasca de recuperar-lo que va fer l’arquitecte Alejandro Ferrant.

Felicitats per la teva obra escrita, Josep Maria.