El grup de senderisme del col·lectiu Art’s i Cultura de Lleida ha tornat a fer una altra sortida dels “dimarts fent camí”, el 22 d’abril de 2005, recorrent els Tossals dels Morts i de la Nora d’Alcoletge.

El Tossal dels Morts es troba a la part alta del mig del poble. Al cim del turó, on al segle XIX es va construir un cementiri vigent vers principis del segle XX. El 1938 l’exèrcit republicà excavaren una xarxa de trinxeres i fortificacions de caràcter defensiu aprofitant les pedres de l’antic castell i les dels murs del cementiri. El recinte ha estat restaurat en successives campanyes, i disposa d’un fàcil camí d’accés delimitat, complementat amb esglaons de fusta per la vessant est. (1)

Ramón Lladós, Ramón Ruíz i Paco Castillo d’Arts i Cultura va iniciar el recorregut pel Tossal, a partir del panell informatiu de l’Ajuntament que marca la ruta, després d’haver vist el de Turisme de la Generalitat, emplaçat junt a l’edifici dels Serveis Municipals on es pot llegir una breu explicació històrica del Tossal.

Pasada la zona picnic, vàrem fer d’una aturada per analitzar les peculiaritats de l’escultura de ferro “El recolliment del símbol” d’Antonio Díaz García (any 2015), per part de l’escultor d’Art’s i Cultura, Ramón Ruíz, que està instal·lada al mig de la ruta. Un cop vam arribar al mirador per poder gaudir d’una excel·lent panoràmica del paisatge del voltant i recórrer les trinxeres defensives, van sortir direcció cap el Tossal de la Nora, situat entre les Térmens d’Alcoletge (a uns 2 km de la població) i Vilanova de la Barca, a la vora esquerra del riu Segre, damunt la carretera C-13 de Lleida a Balaguer.

El Tossal de la Nora té una altitud de 208,5 m. i 224,4 m. en el punt més alt, amb un fita geodèsica en mig. En el cim del Tossal es troben restes de trinxeres, en forma de ziga zaga, excavades a la roca pels republicans durant la guerra civil. També un hi ha les restes d’un niu de metralladores, dues galeries de refugi i una petita necròpoli rupestre constituïda per un conjunt de tombes (2)

Aquestes tombes rupestres es conserven en el vessant oriental. Són al menys sis tombes de tipus banyera, perfectament orientades cap a llevant i, per tant, atribuïbles a un moment cristià antic, amb una cronologia corresponent a l’entorn del segle VIII, segons l’arqueòleg lleidatà Joan-Ramon González Pérez i Josep Lluís Peña Monné de la Universitat de Zaragoza. 

Els dos investigadors descriuen, en un magnífic treball de 9 pàgines, tot el valor del Tossal de la Nora a nivell toponímic, topogràfic, geològic, històric, patrimonial, paisatgístic, geomorfològic, lúdic, emblemàtic i també esportiu pels amants de la natura, fotògrafs i d’altres. “El Tossal va tenir un paper força destacat en la història del motociclisme lleidatà. L’any 1972 se celebrà el Primer Motocròs de la Nora i fou tan gran l’èxit que animà a fundar l’any següent la Penya Motorista Lleida” (i3)

Text Paco Castillo

Fotos. Ramón Lladós i Ramón Ruíz

1. https://www.alcoletge.cat/el-municipi/turisme/tossal-dels-morts 
2. https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/necropoli-del-tossal-de-la-nora-alcoletge 

file:///C:/Users/paco/Downloads/irm,+A18.+C+-+Shikar+n6+-+Gonzalez+Pe%C3%B1a+RED%20(3).pdf