Exposició de 13 aquarel·les inèdites, una carpeta amb una desena d’obres més, panells destacant la seva trajectòria cultural i un racó personal de l’artista. 

La sala Res Non Verba de Lleida va enregistrar el 5 de novembre de 2025, una de les majors afluències de públic durant la inauguració de l’exposició “Màrius 15 anys”. La Mostra, oberta fins el dia 9 de desembre, és una col·lecció de 13 obres seleccionades de gran format (inèdites fins ara) de l’aquarel·lista Màrius Carretero (1946-2010). En la Galeria d’Art també hi ha instal·lats uns plafons documentals que recullen les diferents facetes de la seva l’activitat cultural i un racó personal on es mostren el seu barret, pipes i el seu bastó, entre altres objectes íntims. 

L’acte el va conduir la filla de l’artista, Núria Carretero Castán, qui va fer valdre la seva obra i el seu llegat, donant pas a la delgada de Cultura de la Generalitat, Montse Parra, qui va destacar la seva hiperactivitat cultural deixant una important empremta a la ciutat i al País. José Crespin, subdelegat del Govern de l’Estat, va dir que va descobrir a Màrius, al cap d’un any d’arribar a Lleida (2011) identificant-lo després d’explorar la seva, empatia, solidaritat, capacitat d’unir. La regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch, va fer esment de la seva elegància, activisme cultural i el seu reconeixement a través de la seva imatge i de la seva obra, com a artista que cal resseguir. Finalment, Josep Cabases va fer un repàs a la seva activitat cultural i va ressaltant la faceta teatral de Màrius Carretero, permanentment lligat amb el grup a AEM (que està celebrant el seu centenari), en tots les facetes escèniques: cartellista, maquillador, escriptor, actor, director i d’altres.

El seu estimat amic, el pianista i compositor, Toni Tolmos, va sorprendre als assistents en mantenir un diàleg amb la veu de Màrius Carretero. Mentre Tolmos  anava interpretant melodies de fons del seu concert musicolors, un valset i d’altres melodies, inspirades en les seves aquarel·les, Màrius anava contestant a les seves preguntes de Tolmos sobre la primera que més li va impressionar. Una aquarel·la exposada a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), quan tenia 12 anys; també sobre les barques que creava, com a símbol dolç i de reflex de la solitud de les persones i per la forma de donar vida als arbres del bosc i la natura. També va indicar que procurava que totes les obres de les seves exposicions tinguessin un lligam comú basat en la pau i la felicitat. Les preguntes i respostes eren una recopilació d’una entrevista enregistrada en el programa l’Atlàntica de la Mañana televisió. 

Una sala atapeïda

La sala Res Nom Verba era amb l’aforament complet, presidit per la família de Màrius Carretero (la seva esposa Maribel Castán; el seus fills Víctor i Núria i el seu net Pau), acompanyats, entre molts altres, per regidors de la Paeria, l’ex alcalde de Lleida, Àngel Ros; els seus amics fidels Josep Maria Borrell “Xerric”, Pep Tort, el doctor Joan Viñas, membres del grup Art’s i Cultura, del Magatzem de Cultura i fidels seguidors de la seva vessant artística i cultural.

Entre ells també, l’amic de la família, Miquel Àngel Soriano qui l’havia dedicat recentment un article d’opinió al diari la Mañana (30-9-2025. P.6), recordant que “Màrius Carretero va participar, durant l’època que va viure, en la pluralitat cultural que brullava en diferents àmbits de la ciutat, amb  pintura, poesia teatre i literatura, entre altres, combinant-ho amb la seva activitat pròpia més destacada: la aquarel·la que dominava àmpliament”. Soriano finalitza la seva crònica dient que “l’obra de Màrius Carretero “recorda a la renaixença del modernisme, i el seu trencament amb la pintura estàtica i neutra del neoclassicisme”, indicant finalment que “és un exemple a seguir per les noves generacions”.

Text: Paco Castillo

Fotos: Enric Rodríguez i Manolo Zamora