Els ajuntaments, segons Elisenda Sala, no ajuden i es menysté i “s’amaga la rica tradició ceramista de casa nostra”

La  ceramista Elisenda Sala ha criticat les institucions públiques i privades pel seu menyspreu, falta de promoció i visibilitat de la ceràmica catalana. En una conferència -presentació del seu llibre “fang a les mans”, organitzada per Art’s i Cultura, a l’IEI, el 4 de juny de 2005, va fer esment a la poca transparència, l’assignació d’espais cada cop més reduïts per poder mostrar aquestes expressions artístiques. “S’observa una retirada constant a punts foscos de les produccions de ceràmica catalana. Un fet generalitzat en tot el país. 

Elisenda Sala ha indicat que s’està amagant el tradicional i ric art ceràmic decoratiu, murals, mosaics i d’altres obres sense reconèixer el seu excepcional valor cultural i assegura què l’indigna veure com molta obra s’està retirant i va a parar als dipòsits. 

Segons la ceramista catalana “els Ajuntaments també s’amaguen a l’hora de potenciar la visibilitat d’aquestes obres d’art. Sembla que políticament els interessa més la promoció de l’esport”, posant com exemple les cada cop més escarransides seccions de ceràmica del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MENAC) i del Museu del Càntir d’Argentona, entre d’altres. També ha denunciat la desaparició de murals i peces ceràmiques que eren exposades al públic en entitats bancàries (un d’ells a Lleida i  Tortosa) i en d’altres sales d’accés al públic, sense què es sàpiga el lloc on han anat a parar. 

Presentació

Andreu Vázquez, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), va donar la benvinguda a la ceramista Elisenda Sala, llicenciada en Belles Arts, formada i professora a l’Escola Massana. Durant l’acte va elogiar la seva passió per la ceràmica, per la docència i la investigació i va mostrar la seva satisfacció de rebre-la, per primera vegada a l’IEI, la casa de la cultura lleidatana.

Amadeu Bonet, escultor, mestre vidrier i ceramista, va donar explicar l’inici i consolidació del grup Art’s i Cultura, durant els gairebé 3 anys d’existència, amb una trentena de components implicats en la creació i divulgació de les diferents arts que formen part del col·lectiu.

El ceramista i alquimista d’esmalts, Jordi Rosell (qui va tenir de professora, Elisenda Sala) va fer la seva presentació de la ponent, en nom del jove col·lectiu  Art’s i Cultura de Lleida, remarcant la seva l’excel·lència artística i acadèmica i el seu guardonat coneixement de la ceràmica contemporània. 

Rosell, admirador  de la seva obra i amic d’Elisenda Sala, va dir que la ceramista catalana, deixa una profunda empremta en l’àmbit ceràmic internacional “ja què és una  artista que, a més de la dedicació a la docència, ha experimentat diferents tècniques i investigacions en el processos ceràmics. “La seva aportació a la ceràmica la consolida com una artista de referència”

 La trajectòria

Elisenda Sala va iniciar la seva intervenció en l’aula Magna de l’IEI destacant el seu afecte per la ciutat de Lleida, a la que feia temps que no havia vingut i on s’ha retrobat amb alumnes seus com al professora de plàstica i ceramista lleidatana Monti Mateu, i Jordi Rosell. 

Va començar relatant el seu somni com a ceramista iniciat a partir d’una primera exposició de joies de gres ceràmic. Una descoberta a l’Escola Massana, el seu centre de formació i de docència durant 40 anys. ““La docència és una part molt important de la meva vida. Tant és així què encara guardo  les fitxes de tots els alumnes que he tingut”. 

Sala ha combinat l’ensenyament amb diferents facetes artístiques, cant, interpretació i fins i tot practicant el submarinisme. Però, sobre tot, ha estat implicada en la creació d’art ceràmic. Repsant el seu llibre va fer esment d’una segona etapa dedicada a la realització de gerros, seguida d’una fase de murals, per després preservar tradicions i plasmar en la seva obra temes patriòtics i d’altres dedicats al mar.

Va parlar també del seu cicle vinculat amb la germinació, relacionat amb la vida i amb l’esclat de les formes i de les seves obres subjectes a l’espai. Igualment va destacar l’estudi de tècniques relacionades amb objectes i fins i tot, reproduint en ceràmica peces de roba arrugada. Ara, des de fa poc temps, ha deixar la creació de l’art ceràmic de banda i segueix implicada amb la pintura, el dibuix i els gravats. 

Durant la seva estada a Lleida, abans de presentar el seu llibre a l’IEI va assistir a la catedral de Lleida, a una sessió d’assaig, per escoltar l’organista d’Art’s Lluís Climent i després va realitzar una visita al taller de l’escultor Ramón Ruíz, per conèixer “in situ” la seva obra. Al matí del dia següent, va anar a hàbit ArtGaleri per veure les obres dels artistes locals i també es va detenir davant l’escultura “Els Plors de la Terra” instal·lada al juliol de 2021 a Pardinyes. Una obra, feta amb ferro de 2,50 d’alt i de la que pengen 15 caps infantils que està dedicada als nens que moren de fam, “com a vergonya de la humanitat” segons el seu creador Miguel Ángel González,.

Text: Paco Castillo

Imatges: Josep Maria Font, 

Enric Rodríguez i Joan Bosch