Companys i amics del periodista Jesús Bometón Aguilar es van reunir en un sopar de germanor al restaurant l’Espurna de Lleida per retre un emotiu comiat degut la seva jubilació (31 de novembre passat) com a periodista, durant 24 anys (els magnífics 80) als diaris locals  (Diario de Lérida, Segre i la Mañana) i pels seus 20 anys al cap davant dels serveis tècnics de la Federació de Colles de l’Aplec del Cargol –Fecoll- (des d’octubre de 2004), durant el mandat dels tres presidents: Manolo Calpe, Xavi Pérez i Ferran Perdrix. 

“He gaudit de dues bones feines i ara, en jubilar-me, em toca
dedicar-me a la família

Al sopar de comiat homenatge, sota el lema “Se’ns jubila el “Bome”, –(!,No entiendo Nada!), celebrat al restaurant l’Espurna de Lleida el 12 de febrer de 2026, van assistir unes 40 persones, la majoria d’elles vinculades a la Fecoll, als que Jesús Bometón va considerar com els companys amb els que ha passat moltes estones treballant i amb els que “he acabat forjant una gran amistat”. 

L’audaç periodista, acaba d’emprendre una nova assegurant que: “He gaudit de dues bones feines i m’emporto l’estima dels penyistes de l’Aplec, de la bona gent de la Fecoll, de molts empresaris i proveïdors i dels amics de la meva faceta periodística. Ara, un cop jubilat, em toca dedicar-me a la família i als meus hobbies: lectura, música, viatjar i restaurat Marracos”. 

I, és que Bometón, és mostra molt satisfet de les seves dues etapes professionals. Com a periodista, bàsicament “plumilla” de carrer  recaptant notícies pels tres diaris locals i com a gerent de la Fecoll, on ha pogut desenvolupar unes bones relacions públiques, organitzatives, programació d’esdeveniments de diferents tipus i de màrketing empresarial.

Al cap de 24 anys de pràctica periodística Professional, va veure nàixer l’Aplec del Cargol, l’any 1980 i un any després, segon Aplec, va impulsar la creació de la colla “Lo Marraco” amb un grup d’amics que rondàvem per la zona dels vins, compaginant-la amb la colla de la seva esposa Penya, Penyita, Penya, fundada l’any 1982. Considera que l’època de l’Aplec vora el riu era una superfesta campestre, diferent i molt nostra. 

I diu que la FECOLL no només es caracteritza per organitzar l’Aplec de maig, les caragolades solidàries pels pobles, el Carnaval, les caragolades a la neu, la promoció exterior (Caragol Tour), exposicions tot l’any o un interessant cicle de sopars tertúlia, sinó que cada vegada agafa més força el Obert del Centre Històric, l’Aplequet o Cervisia. També es programen actes nadalencs com el Tronc de Nadal i la torronada. Igualment destaca l’espai gastronòmic de la Fecoll, al propi local social, d’un bon servei de restauració, la botiga de productes oficials Aplec. 

Pel que fa a la darrera tasca desenvolupada durant aquests últims 20 anys, com a gerent de la Fecoll, diu que la dinàmica de funcionament de l’entitat “implicava preparar reunions de junta i programar constantment trobades amb empreses patrocinadores, col·laboradores, entitats esportives, amb els Amics de l’Aplec i amb els proveïdors oficials per anar millorant els convenis i contraprestacions. En tots els casos ha d’haver-hi algú de la FECOLL per atendre qualsevol de les necessitat i els serveis que es necessiten. També per coordinar la infraestructura que implica tirar endavant activitats i esdeveniments. Sense oblidar l’organització de premis i concursos: els cartells de la festa, l’internacional d’humor gràfic caragoler, el de rodolins, el Caragol Bover i Llimac, el que es dona al millor espectacle lleidatà de la Fira de Titelles i al millor fanalet que evoqui l’Aplec i/o els caragols. La gerència -sigui qui sigui- es similar a un pianista que disposa d’un piano gegant i d’una partitura gens fàcil d’interpretar i ha de tocar moltes tecles” (1)

Text: Paco Castillo, periodista

Fotoperiodista: Tony Alcántara

Organització i disseny: Missatges, gestió de Comunicació